Destacats de la darrera reforma del codi penal

L’1 de juliol va entrar en vigor l’última reforma del Codi Penal, en la que destaquem les que afecten de forma més important al dia a dia d’advocats i clients, com és el cas de la supressió del Llibre III del Codi Penal, dedicat a les faltes.

Fins a l’entrada en vigor de la reforma, el Llibre III recollia tot un seguit de conductes, les faltes, que per tenir un caràcter lleu, no arribaven a considerar-delictes i, per aquest motiu, portaven aparellada una pena inferior i, sobretot, s’enjudiciaven a través d’un procediment especial, més ràpid i senzill, dut a terme per un únic jutge, el jutge d’instrucció.

Amb la reforma, les faltes deixen d’existir , havent-se implantat la figura del delicte lleu . Això vol dir que no s’ha procedit a la simple supressió de les faltes, amb l’automàtica despenalització d’aquestes conductes, sinó que només algunes han estat directament eliminades del Codi Penal i altres han passat a tenir la consideració de delicte.

De les conductes recollides com a faltes en l’anterior Codi Penal, han estat completament despenalitzades :

• les lesions,
• l’homicidi per imprudència lleu,
  
• els incompliments d’obligacions familiars,
  
• així com les injúries de caràcter lleu.
  

Totes aquestes conductes, d’ara endavant hauran de ser objecte d’enjudiciament en via civil, a través de la responsabilitat extracontractual recollida en l’article 1902 del Codi Civil, en el cas de lesions, injúries o homicidi per imprudència lleu, o mitjançant el corresponent procediment d’execució de sentència en el cas d’incompliments d’obligacions familiars.

COM AFECTA AQUEST CANVI, PER EXEMPLE, L’INCOMPLIMENT D’OBLIGACIONS FAMILIARS?  EL CAS CONCRET DE L’INCOMPLIMENT D’OBLIGACIONS FAMILIARS

Arribats a aquest punt, veurem en quina situació queden, per exemple, els supòsits d’incompliment d’obligacions familiars després de la reforma de referència. < / p>

Fins ara, el Codi Penal recollia en el seu article 618.2 que “ El que incompleixi obligacions familiars establertes en conveni judicialment aprovat o resolució judicial en els supòsits de separació legal, divorci, declaració de nul·litat del matrimoni, procés de filiació o procés d’aliments a favor dels seus fills, que no constitueixi delicte ha de ser castigat amb la pena de multa de 10 dies a dos mesos o treballs en benefici de la comunitat d’un a 30 dies “, el que volia dir que podia interposar denúncia contra la persona que incomplís, per exemple, el règim de visites o el deure de prestació d’aliments establert en sentència de mesures, separació o divorci , la qual cosa donava lloc a la tramitació d’un procediment de faltes, que podia acabar amb la condemna del denunciat al compliment de les penes previstes en l’article al que s’ha fet referència. 

Després de la reforma, l’incompliment d’obligacions familiars no podrà ser objecte de denúncia via penal , sinó que la reclamació ha de canalitzar- a través del procediment d’execució de la sentència de mesures, separació o divorci incomplerta, davant el jutjat que hagi dictat la resolució , la qual cosa, de cara a la persona que reclama , implica haver d’assumir majors costos que per a la tramitació de l’antic judici de faltes.

ELS NOUS TIPUS DE DELICTES ATENUATS

No obstant això, la majoria de conductes que es tipificaven com a faltes, no han desaparegut del Codi Penal, sinó que han adquirit la consideració de delicte , havent-se incrementat notablement les seves penes . En alguns casos, s’ha optat per subsumir la conducta en un tipus delictiu que ja existia, com és el cas de l’anomenat “abandonament de menors”, que s’ha incorporat al delicte d’omissió de socors de l’article 195 del Codi Penal. No obstant, en la majoria dels casos el que s’ha fet és crear tot un seguit de nous tipus delictius atenuats.

Cal tenir en compte que el pas de falta a delicte, no solament comporta l’augment de les penes, sinó que també hi ha altres importants canvis, com són el fet que augmenti el termini de prescripció , que passa dels 6 mesos de les antigues faltes a 1 any , la generació d’antecedents penals en el cas de ser condemnat com a autor d’un delicte lleu, cosa que no passava en el cas de les faltes, i la possibilitat de ser detingut per les forces de seguretat , que no era possible en cas de comissió de una falta.

COM AFECTA LA REFORMA A LES GARANTIES PER DENUNCIAT?

Tots aquests canvis no serien tan importants si no fos perquè no s’ha procedit a efectuar una modificació processal paral·lela. És a dir, abans comptàvem amb un procediment més ràpid, senzill i amb menors garanties per a l’enjudiciament de les conductes lleus trucades faltes, amb el que ara podríem pensar que la seva supressió i la consideració de la majoria de conductes com a delicte comportaria que es tramitessin a través del procediment abreujat, que és l’utilitzat per a l’enjudiciament de la majoria de delictes i que compta amb dues fases, instrucció i judici oral, cadascuna de les quals es troba a càrrec d’un jutge i, en definitiva, proveeix al denunciat de majors garanties . Doncs no ha estat així.

El legislador ha optat per mantenir el procediment senzill previst per a l’enjudiciament de les faltes, que ara servirà per als anomenats “delictes lleus ” , la qual cosa no sembla massa adequada si tenim en compte que, precisament, aquest tipus de procediment tenia un caràcter “especial” perquè estava previst per a l’enjudiciament de conductes d’escassa gravetat, que portaven aparellades penes inferiors a les que ara s’han establert per als anomenats “delictes lleus” i que, a més, la condemna per falta no comportava la generació d’antecedents penals.